Per fi!!!!! Una
pel·lícula que val la pena!!!! Quina alegria!!! quina
disbauxa!!!! No m’ho puc creure!!! Si, amics, ja he vist “V de
Vendetta”… i ara us en faré cinc cèntims.
[@more@]
Oblideu els trailers
enganyosos, no es tracta d’una pel·lícula d’acció
per pasar l’estona i poca cosa més. Encara que propaguin amb
pompositat que és dels creadors de Matrix, res té a
veure amb la desgraciada trilogia.

Això si, es tracta d’una
pel·lícula basada en un còmic (extrany no?) d’Alan Moore dels
anys 80, escrit en el marc de l’Anglaterra de la Margaret Thatcher
(la dama de ferro) i situat en l’Anglaterra d’un futur post guerra
nuclear, dominada per un govern totalitari. L’autor del còmic s’inspirà en el
règim dur de la Thatcher.
Nombrosos elements
conflueixen en aquest film (i de rebot al còmic) que ens fan
pensar i ens fan qüestionar l’estat actual de molts aspectes que
trobem cada dia al voltant. Aquests elements son tan abundants que
fan el film del tot enriquidor. Per citar-ne alguns: la por que provoca que els ciutadans cedim
graus de llibertat al govern com ara el dret a la
intimitat, vulnerat en nom de la seguretat, la manipulació
d’aquesta por per part dels poders fàctics, la manipulació
dels mitjans de comunicació per part del govern per a
controlar al poble, els ‘gurus’ mediàtics que manipulen la
realitat al seu favor amb la intenció de rentar el cervell a
la gent, el poder dels ideals, el poder de l’humor i l’humor sobre el
poder, arma de desmitificació de tirans i valsam contra la
por, el totalitarisme, el fascisme, els camps de concentració
i l’experimentació amb persones, el racisme, la intolerancia,
la homosexualitat, el terrorisme com a mitjà per aconseguir un
fi, i segur que encara m’en descuido.
Com podeu deduir
fàcilment, l’adaptació del còmic al cinema no
podia trobar un moment més adequat (malauradament) que
l’actual contexte socio-polític que vivim, tant a nivell
estatal com internacional. Si ja era prou palpable al còmic el
paral·lelisme amb la realitat de l’Anglaterra dels 80, amb el
film encara s’ha posat més en evidencia de forma clarament
intencionada (i acertada) la semblança amb la nostra realitat
d’avui en dia. I malauradament no ha resultat massa difícil
afegir-hi elements, massa quotidians, que garanteixin la
identificació, l’interès i l’apropament de
l’espectador. Fixeu-vos sino, en el color taronja dels vestits dels
presoners, en les condicions de la presó i digueu-me si no ho
heu vist en algun altre lloc tot això als telenotícies:
A Guantanamo hi han retinguts persones (amb el mateix vestit) sota
condicions iguals o pitjors, sense haver estat jutjats per cap
tribunal. Digueu-me si no us sona el discurs de la por al terrorisme
per aconseguir lleis de seguretat, vots, poder en general, o el
discurs ple de mentides d’alguns mitjans etc… Massa elements de la
pel·lícula trobem en la realitat per no veure’ns-hi
identificats.

No és l’únic
film de ciència ficció que darrerament tracta aquests
temes. Sense anar mes lluny, George Lucas també va tocar el
tema de la manipulació de la por per aconseguir poder per part
dels governants, tot i que lleugerament i sota una capa (o dos… bé
o tres…) de maquillatge galàctic amb base d’efectes
especials i acció, a la seva nova trilogia de Star Wars, on el
canciller Palpatine acusa als Jedis de conspiradors (o terroristes)
per aconseguir el suport de la por i proclamar-se emperador.
També Steven
Spielberg intentava establir vincles entre la realitat i la seva
pel·lícula adaptació de ‘La guerra dels mons’ on
ens mostra escenes que hem vist en mes d’un i de dos telenotícies.
En quant a novel·les/films futuristes sobre règims
totalitaris l’antecedent més clar el trobem a ‘1984’ de George
Orwell, amb la que tenen en comú, apart de la temàtica,
el fet de compartir l’aparició de l’actor John Hurt (estic
segur que intencionadament), que en aquesta ocasió interpreta
el lider fascista. No deixa de ser curiós que a ‘1984‘, on era
el protagonista, interpretés el ciutadà que es rebela
contra el règim.
En definitiva, una gran
pel·lícula amb molt contingut. Que més es pot
demanar? Sí, jo se que es pot demanar i és el següent: m’agradaria haver pogut
jutjar aquesta pel·lícula passada de moda, poc
realista, inversemblant, una reliquia del segle passat, un objecte
d’estudi de la història de la ciència ficció del
segle XX, amb la cautela de considerar-la una lliçó que
mai s’ha d’oblidar. I en canvi, 20 anys desprès que es
publiqués el còmic, la història ha esdevingut
tot el contrari, d’una vigencia i d’una actualitat realment
preocupants.













