Silent Hill

Visc aquí, en
aquest poble de Silent Hill. El trobo un poble acollidor, no creieu?
Molt silenciós i tranquil…. Aquests son els meus dominis. La
cendra de l’incendi cau contínuament com si de neu es tractés.
Un entranyable escenari nadalenc jijiji. Em trobo a gust aquí
entre les cases grises, en altres temps plenes de vida, ara mortes i
cobertes de cendra i òxid. Amb les parets que supuren àcid
i llàgrimes d’estalzí negre. L’odi intens que es
respira és el que m’ha atret aquí. Un odi que neix del
cor dels homes i del qual m’alimento. Aquí se’n respira per
tot arreu, opressiu, com el diòxid de sofre que impregna els
pulmons. De tant en tant, surto de les profunditats de la terra, a
passejar, a caçar unes quantes ànimes de les que
m’alimento. La gent que viu per aquí resulta força
acollidora i saben tractar als visitants com es mereixen… No se com
us puc convèncer per a que vingueu, tampoc crec que calgui.
Tampoc cal que us indiqui el camí, no es precisa mapa ni GPS
per arribar-hi. Molts de vosaltres ja trobareu el poble sense cap
problema. De fet l’esteu seguint poc a poc, dia a dia. No tingueu
pressa, us estic esperant. Sempre us esperaré. I quan sigui el
moment ens coneixerem. Fins aviat.