Serenity

Molts
haureu vist que ha aparegut aquesta pel·lícula als cinemes d’arreu. Anem a fer
una mica de friki-culturilla sobre aquesta pel·lícula que no ha sortit del no
res.

[@more@]

Serenity és la continuació
al cinema d’una sèrie de televisió anomenada Firefly.
Una sèrie que per aquests indrets no hem vist. De fet és
una sèrie cancel·lada. No l’hi van donat ni temps per
enlairar-se. Només es van emetre 11 episodis. Els podem trobar
en forma de pack en DVD d’importació que inclou els 11 episodis i 3
més d’inèdits. La ment que hi ha darrera d’aquesta
sèrie és la del Joss Whedon. Aquest senyor, per qui no ho sàpiga, és el
responsable de les sèries Buffy i Angel. Firefly és una
sèrie que combina el western amb la space-opera. Reconec que,
d’entrada quan ho vaig veure per primer cop fa uns anys, vaig tenir
problemes de digestió, i és que em retornava de
l’estomac aquest aiguabarreig de pistoles, cowboys, barrets, naus i
alta tecnologia. Encara ara em costa de pair quan he revisat la
sèrie, però un cop atrapat en la trama, hi he trobat altres
elements que m’ajuden a fer la digestió i que em provoquen, com a
resultat final, un eructe de satisfacció.
Aquests elements són uns diàlegs intel·ligents ,
uns personatges amb personalitat i unes resolucions inesperades.
Posats a trobar-hi un però als diàlegs, hi han cops que
resulten, fins i tot, massa ocurrents per produir-se en una situació
desesperada o de perill però que, en general, dona gust de
saborejar-los.

La tripulació

Formen la
tripulació de la Serenity els següents personatges:

El capità,
Mal, té regust a Han Solo. Es vol fer el dur però al
final acaba fent quasi sempre el més correcte. Tot i que li costa molt. Personatge
amargat a causa de la guerra que el seu bàndol va perdre. Ha
perdut la fe en les causes idealistes i vaga per l’univers i per la
vida sense rumb clar. No ho vol admetre però està
enamorat de la Inara.

La Inara pertany a una especie d’ordre de
sacerdotises “acompanyants”, molt ben vistes per la societat, que fan de senyoretes de companyia amb reputats clients .Al
capità no li fa gens de gracia l’ofici de la Inara (està gelós). Creu que es tracta de prostitució encoberta.

La Zoe, és la segona d’abord.
L’home ( en aquest cas dona) de confiança del capità.
Van combatre plegats a la guerra i mantenen una relació de
confiança només possible després d’ haver passat
una ma de situacions extremes junts. És una dona dura, que
només baixa les defenses en privat amb el seu marit, el
pilot.

Wash, el pilot, expert en la seva tasca, és
el marit de la Zoe i sembla ser la part més feble de la
parella. Aporta un toc humorístic al conjunt.

Jayne, mercenari sense escrúpols
contractat pel capità, molts cops no entenc com el mantenen
abord, ja que, sembla ser un traïdor que els vendria per diners
a la primera oportunitat i realment hi han cops que els porta molts
problemes. No té cap mirament per matar a sang freda.

La Kyalee, és la mecànica
del grup contractada per al manteniment de la nau. Sembla tenir un do
natural per arreglar màquines. Està coladeta pel metge.

Un metge provinent d’una familia
benestant de classe alta. Ha sacrificat la seva carrera i la seva
vida per rescatar la seva germana de les mans del govern en contra de
l’opinió dels seus pares.

River,la germana. Extraordinariament intel·ligent,
va ser enviada pels seus pares a una escola per a nens superdotats i
allí el govern ha sotmés la seva ment a tota mena
d’experiments, deixant-la mentalment perturbada però amb
habilitats, poders i secrets encara per descobrir. Agents del govern
els busquen ambdos.

A l’episodi pilot porten com a
passatgers a un reverend que acabarà formant part de la
tripulació i que està clar per tots que és, o ha
estat, quelcom més que un simple reverend. De moment esdevindrà
la veu de la consciència del capità.

La sèrie

La sèrie està
ambientada en un futur
500 anys endavant
en el qual la humanitat s’ha expandit per la galàxia. Han
trobat planetes nous que han terraformat i colonitzat. Els planetes
centrals formen l’Aliança que decideixen que tots els planetes
s’han de regir per les seves regles. Va haver-hi cert desacord sobre
aquest tema… Després de la guerra, molts dels
Independentistes que han lluitat i perdut es mouen pels planetes més
exteriors lluny del control de l’Aliança. En aquest sector, la
gent intenta sobreviure com pot amb tecnologies bàsiques. Com
diuen a la sèrie: Una nau et proporciona treball, una arma
t’ajuda a conservar-lo. L’objectiu del capità és
simple: trobar una tripulació, trobar una feina, seguir
volant.

Hi ha sèries de televisió que són
distretes. D’altres entretenen. I
d’altres que tenen un tret distintiu. Un no-se-que que les fa
especials. La clau són els personatges. Interesants, amb personalitat, amb carisma, creïbles, realistes. Històries enginyoses, entretingudes, treballades. Diàlegs ocurrents. Tot això ja ho apuntava Firefly des de ben bé el principi. Llastima que no la deixessin crèixer.

Serenity

I ves per on d’una sèrie cancel·lada en surt una película per a la pantalla gran. Realment això demostra que els productors de Hollywood estan molt desesperats, amb molt poques ganes d’arriscar diners en projectes nous i mantenen una cerca desesperada de projectes que’ls proporcioni un mínim de garanties d’èxit a priori. Està clar que volen garantir un retorn segur de la inversió. La consigna deu ser: Tota pel·lícula ha d’estar basada en alguna cosa d’èxit: un llibre, una sèrie nostàlgica, una altra pel·lícula japonesa, una primera part, un videojoc, etc… Fins i tot, pot estar basada en una sèrie cancel·lada com és en aquest cas.. No se si això ha estat la causa però, sigui com sigui, m’en congratulo, perque, gràcies a aquesta tendència (i a la pressió dels fans), hem pogut posar punt i final (en principi) a una sèrie deixada a mig fer, que realment es mereix un destí millor. I la pel·lícula és aquest destí millor. És una continuació/finalització de la sèrie (aclareix bastants temes que restaven oberts) amb més mitjans però mantenint el mateix esperit i els mateixos personatges. El ritme és obviament més rapid que el de la sèrie. La limitació de temps obliga a que hi hagi menys participació de la majoria dels personatges i més protagonisme d’uns pocs. Per als qui no han vist la sèrie (la majoria), Joss Whedon ha preparat una introducció que dura els 10 primers minuts, que resulta eficientment divulgativa i ens posa al dia sobre la situació de la història d’una forma prou original.

Tweet