Aeon Flux o Aleron Fluix

Un Spoiler prové
del verb anglès To spoil que vol dir xafar, destruir,
destrossar. Consisteix en rebentar l’argument ó donar
informació sobre una sèrie, pel·lícula ó
llibre a algú que no l’hagi vist. Realment hi ha gent que no
els fa res saber-ho, però d’altres, com jo, si que els
molesta. Per tant, aviso: aquest comentari sobre Aeon Flux està
ple d’spoilers. Qui avisa no es traïdor…

[@more@]

Bé, ja fa dies que vaig veure Aeon Flux però no n’havia comentat res. Cal dir que la vaig veure sense haver fet els deures (com diu aquell) i no tenia ni idea
de que ó qui era Aeon Flux, ni de que anava. Estava una mica
cansat d’anar a veure pel·lícules de les quals se’n fa
una campanya de publicitat tan precoç que quan arriba la
pel·lícula ja se’n sap fins i tot la talla dels
calçotets del protagonista. De tant en tant anar a veure una
pel·lícula amb un total i sa desconeixement és
un plaer i aquest va ser el cas d’Aeon Flux (fins que em vaig entrebancar amb Alone in the Dark, per anar a les fosques. No ho tornaré a fer…)

La estètica
modernista del film em va recordar aquelles pel·lícules dels
anys 70-80, de futurs post-apocalíptics amb societats
totalitàries i al mateix temps aparentment utòpiques,
com ara, Zardoz, La fuga de Logan, etc.. amb edificis austers,
asèptics, de formes poligonals senzilles i tamanys a escala
gegantina. Alguna influencia també de Barbarella es pot
trobar, en l’aspecte de que la protagonista és una agent, però
mes propera a una Nikita, Alias o Lara Croft. Un element també
important, que no es plantejava a les pel·lícules del
segle passat i que és molt propi d’aquest segle que encetem és
el caràcter de la tecnologia del futur, aquí més
orientada al disseny genètic i orgànic que no pas al
mecànic: arbres que donen fruits genèticament
modificats per convertir-se en una arma, gespa modificada
genèticament per convertir-se en perilloses puntxes davant la
proximitat d’un cos, etc… son alguns dels elements que
exemplifiquen aquesta tecnologia.

De futurs falsament utòpics
fàcilment enderrocables va aquest film. I també de
genètica i clons i el seu us per aconseguir la immortalitat.
Un futur limitat a una ciutat de supervivents d’una malaltia a escala
mundial, dirigida per una casta de governants, amb un grup de rebels
rebotats contra el poder.

Respecte a l’us de la
genètica per a anar produint clons de cadascú per
mantenir-se viu, parteix d’un premisa com a minim poc defensable. I
es que el clon de cada generació manté, de forma
natural, al seu subconscient la memoria acumulada del clon anterior
fins arribar al individu original. Això no es pas així,
un clon no es més que una copia, un germa besó de
l’original, per tant seria un individu completament diferent. Per
exemple, a un altre film sobre clons protagonitzat per l’actual
gobernador de California (terminator), ‘el 6e. Dia‘, es feien clons
per aconseguir la renovació del cos, però al mateix
temps, és feia una copia de la memoria i es traspassava al nou
ésser. Consideracions filosòfico-científiques
apart, Aeon Flux barreja el gènere de la utopia-ficció
amb el de les super-agents especials però flaqueja per culpa
d’un desenvolupament confús i difícil de seguir que pot
aburrir al desconcertat espectador.