Recordo la sintonia de 'La Clave' amb certa inquietud en bona part gràcies a pel·lícules com 'la invasión de los ladrones de cuerpos'. És la original en blanc i negre dels anys 60 en la que està basada aquest film de la Nicole Kidman i el Daniel Craig.
[@more@]
Bé, no és que sigui tampoc una sintonia dixararera si se'n recordeu, la veritat és que per si sola ja era prou tenebrosa. Però aquell film va ser un dels que em va fer més por dels que sovintejaven per 'La clave' d'aquest estil. I és que la idea de que una d'aquelles 'vaines de semilla' et xuclin el cervell mentre dorms i l'endemà et despertis 'com nou' (en el sentit més literal) em treia la son.
Bé, la escena més 'vistosa' de la pel·lícula dels anys 60 era quan en mig d'una autopista abarrotada de cotxes el protagonista es deixava portar per la histèria més absoluta, implorant auxili als conductors que passaven d'ell 'olímpicament', fins a trobar un camió que tenia per destí San francisco ple a rebotar de vaines de semilla, (no patiu que si enlloc dels USA el camió es dirigís a Barcelona, amb les retencions habituals, hi hauria temps d'aturar la expansió de l'epidèmia i potser les 'vaines de semilla' es podririen de velles). Com era d'esperar, a Invasion, hi ha una escena similar, suposo que homenatge a la original.
Anem a pams, 'La invasión de los ultracuerpos' o 'The invasion of the body snatchers' s'ubica en un context de ple auge de la guerra freda entre els USA i la Unió Soviètica. Els invasors que neixen de les vaines són una clara metàfora del comunisme. Freds, sense emocions, on tothom és igual i forma part d'una sola comunitat amb un pensament únic. La possibilitat aterridora de que qualsevol pot ser un ésser convertit, reflexa la histèria col·lectiva que es vivia al país, on es perseguia el més mínim indici de comunisme incipient i on l'acusació de comunisme suposava un descrèdit social de màxim nivell. Una autèntica "cacera de bruixes" fomentada i reforçada pel director de la CIA de l'època. (Sobre aquest tema us recomano el film de George Clooney 'Buenas noches y buena suerte').
La cosa no va quedar aquí, a finals dels 70 se'n va fer un
remake, on destacaven actors com Donald
Sutherland,
Jeff Goldblum i
Leonard Nimoy (el
arxifamós Spock) que aquí es va titular 'la
invasión de los
ultracuerpos'. A diferència de la original, on l'acció transcorria íntegrament en un poble típic dels
EEUU (Santa Mira), aquí es traslladava a la ciutat de San
Francisco.
La dècada dels 90 també va oferir el seu
remake '
Secuestradores de
cuerpos'. En aquest cas els fets (amb adolescents com a protagonistes com no) es situaven entre les famílies d'una base militar dels
EEUU.
I finalment arribem al darrer
remake fins al moment que podem veure actualment al cinema, protagonitzat ni més ni menys que per la
Nicole Kidman i el Daniel
Craig (el nou
James Bond). Jo crec que sigui la millor actuació de l'actriu, tot i que està correcta com sempre. A destacar el 'cruzado
màgico' que llueix durant una bona estona (o no??). En quant al Daniel
Craig, molt discret, el paper principal és clarament per la
Nicole. En quant a la pel·lícula en general, suposo que tensió en té. I dic suposo per què havent vist la original, ja saps per on van els trets i no aporta gran cosa més. No se que opinaria si fos la primera. D'altra banda s'intenta donar un transfons filosòfic al tema, de si les emocions, els sentiments, allò que ens fa humans, ens convé, doncs també és el que provoca els nostres propis conflictes i desgràcies. Però es queda en només això, un fútil intent. Unvernís aplicat inútilment per a justificar un
remake injustificable d'una pel·lícula pensada i concebuda per a una altra època.
Sembla que sigui un ingredient indispensable per a que la productora s'arrisqui a adaptar un llibre d'aquest tipus el fet que s'assocïi per be o per mal amb la religió. Si no recordo malament, en Harry Potter també va aixecar certa polseguera per considerar l'ús de la màgia que se'n fa com quelcom diabòlic. Igualment les Cròniques de Narnia s'associaven, tot i que aquest cop de forma positiva, al cristianisme. Aquest cop l'esglesia considera que conté un clar missatge anticristià producte de l'ateisme que professa el seu autor Philip Pullman. Fins i tot la Conferencia Episcopal espanyola aconsella no anar a veure-la. Jo crec que s'està utilitzant el fort impacte de la religió com a mitja per una bona campanya de màrqueting. 
