El friki català

Avui he vist Zodiac, la pel·lícula de David Fincher (Seven, Fight Club,…). I en un moment del film apareix un personatge, Melvin, que afirma en el film haver participat en un episodi d'Star Trek (La clàssica) lamentant la seva cancel·lació. Se m'ha quedat el tema apuntat al meu friki-cervell i m'he proposat investigar quina relació hi va haver entre Zodiac i Star Trek.

[@more@]

L'assassí Zodiac va ser malauradament real. Tenia la costum d'enviar cartes i enigmes als principals diaris explicant els seus assassinats i mofant-se de la incapacitat dels seus perseguidors per agafar-lo.

En Melvin Belli era un advocat que va rebre una postal de Nadal d'en Zodiac on li demanava ajuda. En Zodiac va demanar parlar amb en Melvin i durant un programa de televisió on intervenia en Melvin van rebre la trucada del suposat Zodiac i van mantenir una conversa. En Melvin va aconseguir una “cita” en persona amb en Zodiac però evidentment, amb el desplegament mediàtic que va ocasionar, no es va presentar.

http://www.zodiackillerfacts.com/belli.htm

Doncs tal com diu al film, en Melvin Belli apareix en un episodi d'Star Trek: La sèrie clàssica, fent el paper de Gorgan a l'episodi “And the children shall lead”. Es l'episodi 59 de la tercera temporada. Aquí el teniu:

http://en.wikipedia.org/wiki/And_the_Children_Shall_Lead

http://en.wikipedia.org/wiki/Melvin_Belli

Tweet

 “Ey, em dic John Crichton, i soc astronauta. Un forat de cuc em va enviar amb la meva nau a l'altra punta de l'univers. Porto 4 anys per aquí, fugint, voltant, lluitant, fent amics i enemics i us puc dir que ja se com funcionen per aquí les coses.[@more@] 

Resulta que hi ha dues grans potències enfrontades, els pacificadors i els Rascals. I com que resulta que tinc cert coneixement implantat al cervell sobre forats de cuc, soc el paio mes valuós i més buscat d'aquesta galàxia. Per a que? Per res de bo. Pensen utilitzar la tecnologia dels forats de cuc per a construir una arma amb la que fotre al rival. Però ja s'acaba, per fi m'he enrollat amb la tia bona i esperem un fill, el nostre fill. I no penso permetre que aquests coi d'imbècils em fotin la festa enlaire.”

Gràcies John, per fi he pogut veure la fi de les teves aventures que aquí a la terra han arribat amb la minisèrie Farscape: The peacekeeper wars. Un cop cancel·lada la sèrie regular, van tardar un temps, però finalment van aconseguir realitzar una minisèrie per a tancar els temes que havien quedat oberts. Haig de dir que feia molt de temps que no veia episodis de Farscape i ho tenia bastant arraconat en la part friki més recòndita del meu cervell, però un cop començat, no em va costar gens tornar a situar-me en el tema. He de admetre que no m'has decebut gens. Me la vaig empassar d'un “tiron”. I es que no només torna en la vella línia de la sèrie regular, si no que potencia els millors aspectes: Episodis completament d'arc, sense anar-se'n per les rames. Acció, lluites, intrigues interestelars, personatges, criatures del Jim Henson, genial, fresc, fantàstic, Farscape.

Tweet

El temps està ple de moments especials. I ara per fi m’ha arrivat el moment tan llargament esperat de la llibertat tan desitjada. Es l’hora del renaixement de “El friki català” que ha estat contingut tan de temps. Comença una nova etapa. Benvinguts a “El friki català vol. 2”

[@more@]

Tweet

Jo m'apunto!!!![@more@]

Traducció:

Es busca: Algú per viatjar enrera en el temps amb mi. Això no és una broma. P.O. Box 322 Oakview, CA 93022.  Es pagarà desprès de tornar. Cadascú s'ha de portar les seves armes. No es garanteix la seguretat. Només he fet això un cop abans. 

Tweet

[@more@]

Doncs en un d'aquestes fugides de l'olla mentals se m'ha acudit fer una llista de coses a fer, algunes més realistes que d'altres.

 1. Escriure una novel·la

 2. Llegir-me tots els llibres que tinc pendents (no son pocs)

 3. Llegir-me tots els còmics que tinc pendents (suposen un compendi d'anys i anys de col·leccions marvel)

 4. Jugar a tots els jocs de la Wii

 5. Veure totes les sèries de TV "enllaunades" des de fa temps. Per fer-vos una idea:

• Em vaig quedar al 3×12 de Lost
• A partir de la 4a temp de Deep Space Nine
• Tot Voyager (7 temporades)
• la 8 i 9 temp de X-Files
• Heroes
• Prison Break (des del principi)
• Galactica 2003 (des de la 2a meitat de la 2a. temp)
• Stargate (9a temp)
• Tot Smallville
• etc… etc…

6. Veure totes les pel·licules que tinc pendents

7. Montar-me un cicle de pel·lícules de cf i fantasia des dels inicis en ordre cronològic, entre les pel·lícules que tinc. (aquesta se m'ha acudit avui, es  força quixotesca). Serà com un renaixement friki.

8. Trobar novia (si abans era díficil, si ha llegit tot el que he dit, ara serà impossible). I si la busco desprès de fer tot el que he dit que faré potser ja la hauré de buscar a l'inserso.

Tweet

Tot i que no tinc massa temps per escriure, no he pogut resistir la temptació de parlar d'aquesta pel·lícula que vaig poder veure aquest cap de setmana.

[@more@]

No faré la broma fàcil que he pogut llegir per aquests mons d'internet amb metàfores amb més o menys fortuna sobre el film. Que si “explota com una supernova i acaba colapsandose en un agujero negro” ó “brilla però al final se apaga” ó aquesta de “no és oro todo lo que brilla”.

Això dels gustos cinematogràfics és molt personal i depèn de molts factors i de moltes variables properes que conformen un sistema caòtic i per tant impredictible. Un dels factors és el temps. El moment és important, els factors externs molt, la predisposició, les expectatives etc….Algun dia, amb temps, faré un exercici de formulació amb els factors que ens influeixen alhora d'agradar o no una pel·lícula, però això ja serà una altra història… Jo només us puc parlar dels meus factors. I és que les meves expectatives no eren massa bones. Com ja sabeu darrerament no tinc massa temps d'informar-me sobre les novetats del cinema. Així que desconeixia qui era el director, (desprès he sabut que era el Danny Boyle de “Transpoitting”, “La playa”, “28 dias”). Com veieu anava bastant a cegues, amb la única expectativa de passar una estoneta distret. L'únic que sabia és una breu ressenya de l'argument. El sol s'està apagant i envien una nau de la terra per a intentar recuperar-lo amb una bomba.

Aquest pobre precedent em va portar a creure que els “tiros” anirien del tipus Armageddon, El Nucleo, per l'estil. Res més lluny de la realitat (en aquest cas de la ficció). El que em vaig trobar va ser una pel·lícula molt ben feta, de l'estil de Alien, 2001, Solaris, sobre una tripulació que va de camí al sol. Tota l'acció transcorre dins la nau. Hi han situacions de tensió a dojo, decisions difícils i dures de prendre, errors humans de conseqüències nefastes molt difícils de pair, sorpreses, personatges molt humans per be que un xic tòpics, efectes especials perfectes, ambientació perfecta i molt cuidada i ciència ficció pura.

Però ai las, no tot podia ser tant bonic. Arriba un punt del viatge en que la cosa es torç. De sobte els aconteixements passen a un estat d'irracionalitat i de paranoia del tipus 'Event Horizon' (Horizonte final) que, com a aquella malaguanyada pel·lícula, l'esgarra una mica. Tens la sensació d'haver canviat de gènere en un tancar i obrir d'ulls i acabes desitjant que per favor, recuperi la racionalitat i al director (i al guionista) li passin, com més aviat millor i si pot ser abans del final del film, els efectes dels psicotròpics que s'ha pres. Es veu que es un problema freqüent d'aquest guionista, que no sap com acabar les pel·lícules i se li espatllen al final. Una pena. En el seu favor s'ha de dir que aquests tipus de pel·lícules donen molt poc joc. Son poques les possibilitats de sorprendre en aquestes situacions tan perfectament calculades i tant limitades sense caure en anades de l'olla.

Tweet

[@more@]

'The messengers' és podria qualificar com una recopilació, un re-mix de tots els tòpics de pel·lícules de terror. Des de Amityville fins a The Ring. De res va servir que amb Scream s'enfotessin de tots aquests tòpics.

Comencem amb la familia que es muda a una casa/granja vella i destartalada perduda al mig del camp, en la que hi ha de ben segur hi han succeït mil i una coses. Això si que es innovador, com se'ls ha acudit?

A la familia com sempre hi trobem la típica adolescent rebel que no vol deixar els seus amics de la ciutat per anar a viure al cul del mon. Això també em sona.

Les persistents taques a la pared també es un recurs. La casa vella, les portes tancades que no s'obren, el sòtan fosc… En fi, no m'extendre més per no "xafar-vos" aquesta imaginativa, sorprenent i innovadora pel·lícula que segur revolucionarà el cinema de terror. I a la caràtula fica 'No. 1 en U.S.A.': Si això es cert i eleven a no. 1 a aquesta pel·lícula no m'extranya que hagin elevat a president al Bush.

Nota: Tot i el "excel·lent" nivell de la pel·lícula, cada cop tinc més ganes d'anar al cinema doncs veig que tal com fan amb els DVDs, han incorporat a banda de la pista d'audio normal, una altra pista de comentaris sobre la pel·lícula personificada en un seguit de garrulos que no paren de comentar la pel·lícula. En aquesta mateixa, el fatxenda de turno es feia el mil homes amb la seva novia, fent una demostració d'intel·ligència i deducció impresionants anava desmontant la pel·lícula a mesura que avançava. I ho feia tant fort que arribava a tots els racons de la sala i sort d'això perquè així vaig poder seguir perfectament la pel·lícula doncs hi havien moments complicats on l'argument es tornava fosc (o era la pantalla?) i difícil d'entendre. 

Tweet

[@more@]

 

Tweet

La beguda i els sabres laser no fan bona combinaciò…[@more@]

Tweet

He trobat alguns videos més de Padre de familia que referèncien a una altra pel·lícula…[@more@]

I una altra pel·lícula:

I una mes:

I a veure si adivineu a quina pel·lícula parodien aquí:

Tweet