Bé, avui primer ha estat el primer dia de tornada a la feina desprès de vacances i quin pal bla bla bla…. però lo important és que m'he partit el cul amb aquest vídeo d'una conferència on Kevin Smith explica com va fer el guió per a Superman Returns que finalment no es va utilitzar.
[@more@]
Per a situar-nos, quan Superman returns era només un projecte de la Warner van donar l'encàrrec a en Kevin Smith de fer el guió de la pel·lícula. Desprès van passar el mort a Tim Burton que va voler fer el seu propi guió. Cap d'ells és el que es va dur a terme realment .
Per a qui no ho sàpiga, en Kevin Smith es famós per fer guions de còmics (Daredevil sobretot), director de la "trilogia de New Jersey": Clerks, Mallrats, Dogma (i ara Clerks 2). 100% friki. Crec que ja n'havia parlat algun cop. El video l'he vist al blog de Conner Kent http://connerkent.blogspot.com/ que us vull recomanar (Ja que me'l copio almenys en faig propaganda 😉 )
D'altra banda, ja fa molt temps que vam començar a jugar al joc de taula 'Carcassone'. Es tracta d'un joc força senzill i alhora força adictiu i entretingut i, contràriament a la història de la ciutat, molt pacífic. Us el recomano.
Si fos un crític d'aquells de les revistes de TV diria algo així com "Herois aconsegueix apropar el còmic de Superherois americà al gran públic per la via de la 'humanització'dels superherois i de la seva conversió en personatges de carn i ossos". Però com no ho soc diré que és un plaer veure una sèrie de superherois amb poques pretencions, ben feta, amb arguments "prestats" de X-Men, sense episodis de "relleno", on tota ella és arc i on tots els misteris es resolen gradualment (no com altres…ejem… "Perdidos") sense deixar-ne cada cop mes d'oberts. 
Però com el futur pot canviar, el paio veu totes les combinacions possibles. El que em pregunto és que passa amb el temps mentrestant el qual està prenent consciència de les múltiples possibilitats?, ó es que ho sap instantàniament? Es menyspreable aquest espai de temps? Perquè si no, mentre esta pensant el que passarà en els propers 2 minuts, ja haurien passat!!. Bé potser només resultaria un problema per a mi perquè com em diuen sovint, soc incapaç de pensar amb dues coses alhora (en descàrrec meu diuen que és una limitació masculina).
El que em va semblar és com si es limités a resumir els fragments més importants de la novel·la sense més complicacions. També es díficil de jutjar doncs en bona part depen de lo bo que sigui o no l'argument del llibre que adapten i en aquest sentit crec que de tots els anteriors llibres aquest n'era el més fluix. Però tot i així em va agradar veure plasmada en la gran pantalla la lluita entre el Dumbledore i el Voldemort. També s'ha de reconèixer que ha de costar bastant resumir un llibre tan llarg en una pel·lícula. Això comporta el fet inevitable de deixar-se un munt de coses al tinter, que el director considera menys importants que d'altres. Es la seva díficil tasca la de establir prioritats i decidir que és més o menys important i que val la pena afegir al film i fer-ho de forma coherent amb el conjunt de la pel·lícula de forma que quedi equilibrada. Per mi, la tercera part és la que ho va aconseguir (tot i que també era mes curt el llibre i això ho facilita). El problema és que hi ha moltes coses al llibre que sense ser molt importants per separat, sumades contribueixen a formar un tot que dona cos al llibre. Complicat, realment complicat de portar al cinema.
però ahir en va fer una digna d'estar en el no. 1 del top ten de les entremaliadures…
