[@more@]
La podeu veure cada dia al voltant de les 3 del migdia a La Sexta (La Secta diuen alguns). No patiu per veure el primer episodi pel que es pot veure la repeteixen contínuament. Narra les aventures d'una família molt particular. A diferencia dels Simpson aquí no hi ha cap mena de moralina final. Cap lliçó a aprendre. Res instructiu. Ni cap falta que fa, Entreteniment pur.
El pare, en Peter, animal com ell sol. El fill petit, l'Stewie, un nadó que te la intel·ligència d'un geni i la mala llet d'un malparit amb aires de dictador i que es comporta i parla com un adult (no queda clar si l'entenen els adults, jo diria que no). La filla, bastant tonta però ni punt de comparació amb el fill gran que s'enduria tots els premis a l'estupidesa. La dona, que té una paciència d'una santa amb l'animal que te per marit. I el gos que parla i és el més culte de tota la família.
L'humor àcid, transgressor i provocador, el sarcasme, fins i tot l'humor negre apareixen contínuament combinats amb pinzellades, homenatges i referències que fan la delícia de qualsevol friki i que demostren que l'autor també n'és un i dels grossos. Aquesta sèrie sembla no posar ni regles ni límits a la provocació. Sense caure (però gairebé alguns cops) en el mal gust, ni utilitzant el llenguatge ple de paraulotes de South Park aconsegueix trencar esquemes.
Aquí teniu uns quants exemples:
Un crossover Padre de familia -Videoclip de Aha (take on me): La sèrie està plena d'anades de l'olla com aquestes quan menys t'ho esperes:
L'homenatge a El Equipo A, reproduint amb tot el detall la introducció de la famosa sèrie:
Al llarg de la meva vida en Carl Sagan i la seva obra ha estat present d'alguna forma o altra, la novel·la Contact, el SETI, etc…, però sobretot la sèrie Cosmos. A través de la seva mítica sèrie de divulgació, ens mostrava, amb els seus ulls, les meravelles de l'univers que ens envolta. A nivell personal, l'efecte que em va produir es difícilment quantificable. En la meva infància de Cosmos, vaig aprendre d'una forma distreta i espectacular, traspassant el “forat de cuc” que porta de la ciència-ficció de a la ciència propulsats per la imaginació. Amb ell, vaig aprendre quin era el cicle de vida i mort d'els estels, la relativitat, la cosmologia des de l'antiguitat, la probabilitat de trobar vida intel·ligent a l'univers i moltes altres coses. Crec que tots varem viatjar amb ell en aquella nau per l'univers, visitant els diferents planetes del sistema solar, consultant la Enciclopèdia Galàctica, essent testimonis privilegiats dels quasars, els forats negres, el principi i la fi de l'univers. I vam viatjar tan lluny per a trobar-nos a nosaltres mateixos, qui som, d'on venim, on anem i quin és el nostre paper en aquest univers. En definitiva, en Sagan em va inculcar consciència planetària com a mínim, universal (en el sentit més literal de la paraula) com a màxim. Vam poder veure el nostre passat i el nostre futur amb els perills i els reptes que hi van inseparablement inclosos. 
El filòsof Joseph Campbell feia estudis en diverses mitologies i religions de tot el mon i va descobrir que totes tenien temes en comú. 
