Carcassone

Aquests dies he estat de vacances a Carcassone. Per qui no ho sàpiga un poble del sud de França famós per la seva fantàstica ciutat murallada medieval reconstruïda. 

Cap allà al segle XI va ser una plaça dominada per nobles afins als Càtars (una branca religiosa considerada pel catolicisme com a herètica) i aquesta va ser la excusa perfecta per a ser conquerida pels nobles del nord que n'envejaven les seves riqueses. Simon de Monfort va liderar una creuada contra els càtars i al 1209, Carcassone va ser vençuda desprès de 2 setmanes d'assetjament. El fet de ser un punt desitjat en les diferents èpoques va fer que el sistema defensiu es beneficiés de nombroses millores al llarg del temps. Tanta va ser la seva fama d'irreductible que no la van atacar mai frontalment. Carcassone va ser vençuda a traïdoria, no pas per la força. Quan es produí la creuada contra els Càtars, els carcassonencs es van tancar amb tot de proveïments tot preparant-se per a un llarg setge. Però Simon de Monfort (el lider de la creuada) va tallar el subministrament d'aigua que venia del riu. Desprès de dues setmanes, Raymond-Roger Trencavel (Vescomte de Carcassone) va anar amb la bandera blanca a negociar amb les tropes enemigues apostades al costat del riu. Simon de Monfort no només no va negociar si no que el va fer presoner obligant a la ciutat a rendir-se a canvi de la seva vida. El molt fill de la gran puta va condemnar a la foguera ó a la presó perpètua als Càtars que va arreplegar. Que consti que en el seu curriculum ja hi portava a l'esquena les vides de més de 20.000 persones inclosos nens i dones a Bèziers. I moltes d'altres que s'enduria en la seva creuada.

 

Però al llarg del temps Carcassone va deixar de ser un punt estratègic i va perdre lògicament importància, fins al punt de quedar-hi una simple guarnició d'homes. La gent va marxar. Les seves pedres les van agafar la gent del voltant per a construccions varies i poc a poc es va anar desmantellant. Va ser al segle XIX que un arquitecte la va reconstruir a base d'especulacions, dibuixos de les diferents èpoques i deduccions arquitectòniques per fer-la tal com és avui.

 

Realment, la ciutat i les muralles són magnífiques. Molt recomanable. La majoria de turistes són catalans, castellans o francesos. A mi personalment m'ha causat una sensació gratificant quan sentia molt sovint algú parlant amb català. A dins a la Cité hi han tot de botiguetes que fan les delícies dels turistes. Es fan espectacles nocturns i diürns (a destacar la Justa de Cavallers). També hi han museuets, com ara el museu de la tortura, on se't posen els pels de punta en veure quanta imaginació malgastada en dissenyar instruments de tortura i on hom pot veure aparells que han estat realment utilitzats amb gent de veritat. Realment provoca nàusees veure quines barbaritats feien els de la Inquisició. Quin munt de dolor i morts causades per defensar unes causes que no deixen de ser uns castells en l'aire. No em negareu que no té un punt de sadisme que avui en dia la gent d'allí visqui del turisme a costa d'un successos que van causar tant de dolor. I també ho és que nosaltres els turistes els visitem. Però almenys és bo que aquestes coses es donin a conèixer al gran públic.

 

http://www.carcassonne.org/ 

 

http://www.audetourisme.com/ 

 

D'altra banda, ja fa molt temps que vam començar a jugar al joc de taula 'Carcassone'. Es tracta d'un joc força senzill i alhora força adictiu i entretingut i, contràriament a la història de la ciutat, molt pacífic. Us el recomano.

 

 

Info sobre el joc