Rafael Marín és
l’autor d’aquesta novel·la que té en Sherlock Holmes
com a reclam, però que el narra en primera persona en Charles
Chaplin. El qual pren el lloc al Watson, personatge que, per cert, sembla no caure-li gaire
bé a l’autor.
[@more@]
La novel·la, en
realitat, es tracta d’un crossover entre Sherlock Holmes, Charles
Chaplin i altres personatges de la historia com ara Albert Einstein.
És un recurs que en Sherlock Holmes, tot i personatge de ficció, aguanti tants anys viu (gracies a la ingesta de la jaleia
reial que li ofereix la pràctica de l’apicultura un cop
retirat de la investigació) com per arribar al segle XX i
coincidir en el temps amb la infantesa i la joventut d’un Charles
Chaplin encara sense carrera i un Albert Einstein encara a l’oficina
de patents. Aquest cop el detectiu i el seu nou amic Chaplin es
troben en un foc creuat entre sectes ocultes que lluiten pel poder
mitjançant la cerca d’un llibre que conté les claus per
governar l’incipient segle XX.
El plantejament promet, però el
final es desinfla ràpidament com si li faltessin les forces
per fer-ho mes llarg, o les idees per treure un final més
rodat. Els esdeveniments o la falta d’ells, es precipiten un pèl
massa ràpid i ens fan ensopegar de sobte amb el final.
Malgrat
això, en conjunt, la historia resulta força
entretinguda i es paeix com uns entrants lleugers, gràcies,
sens dubte, a la gracia i el "salero" de l’autor. I es que
no puc evitar al llarg de tot el llibre, veure sota la disfressa del
Charles Chaplin, el propi Rafael Marín. A
diferencia dels extraordinaris camuflatges del detectiu més
famós de la història, el delaten els seus trets gaditans,
l’humor i la gracia andalusa que li corre per les venes. Potser
s’hauria d’haver titulat ‘Elemental, querido Marin‘.
