Cançó de Glaç i Foc

Avui
començo amb una cita del gran escriptor Umberto Eco: “El mon
es ple de llibres meravellosos que ningú no llegeix”.
Voldria deixar clar que hi estic completament d’acord.
Afortunadament, també existeixen llibres meravellosos que si
que es llegeixen. Fins i tot en el cas de generes minoritaris i
injustament condemnats a ser considerats de “segona divisió”
com la fantasia, la ciència ficció o el terror.

[@more@]

I es
per això, que aprofitant la recent publicació del
primer volum en català per part de l’editorial Devir, volia
escriure quatre ratlles respecte aquesta fabulosa saga anomenada
“Cançó de Glaç i Foc” (o “Canción
de Hielo y Fuego” en l’idioma dels veïns). Saga, però,
no gaire desconeguda. Després del milions i milions de còpies
venudes dels seus llibres, a l’autor, el Sr. George R. R. Martin
(autor també de la deliciosament estranya novel·la de
ciència ficció “Muerte de la Luz”) ja l’han
començat a dir “El nou Tolkien”.

No hi
han veritats absolutes en aquesta saga. Ni personatges bons o
dolents. L’escala de grisos de Martin es tan àmplia com la
del millor pintor realista. Perquè aquest realisme gris es el
que més predomina: les millors i més honorables
intencions poden donar lloc a les pitjors conseqüències,
i fins i tot el personatge més mesquí pot caure
desesperat, plorant per la seva família. Gris, molt gris. De
la trama no en diré ni cinc. Només comentaré que
l’autor es va inspirar a la “Guerra de les roses” anglesa per a
iniciar la trama, i que les seves bones arts amb el teclat van fer la
resta. Per tant, ja podeu saber que es un mon molt real, poc donat a
tenir bruixots superpoderosos que ho arreglin tot al final del
llibre. Sembla una edat mitjana, especiada amb una mica de fantasia.
La resta, senyores i senyors, arriba sol…

Potser,
l’únic que s’ha d’advertir, es que aquesta “novel·la
riu” (com l’han batejada de manera molt diplomàtica) és,
de fet, una novel·la en lliuraments, com si fos un “folletín”
dels que tant triomfaven fa bastants anys. No espereu veure un final
rodó al acabar el llibre, per iniciar una altre arc argumental
al proper. Nooooo. L’argument s’inicia a la primera pàgina
del primer llibre i finalitzarà a la darrera del últim
(es calcula que seran prop de 7.000 pàgines en total). El
temps que això pot significar ningú ho sap. Tenim ja
publicats es tres primers llibres de la saga en castellà, i la
primera meitat del primer en català, i n’hi han de previstos
set. Tenint en compte que l’autor no es que sigui especialment
ràpid escrivint i que l’editorial Gigamesh es recrea en les
tasques d’edició (molt lloable, tot s’ha de dir), això
pot significar anys i anys d’espera fins a saber el final de tot
plegat. Però caram, així dona gust esperar…

Tweet