Cambrils, Agost del 1983 .15:00
Un sol aclaparador manté
fora dels carrers els estiuejants que desprès de la sessió
de platja del matí i del dinar fresc i lleuger es disposen,
alguns a jeure estabornits davant el televisor i d’altres a gaudir
d’una migdiada més completa a les seves respectives
habitacions. Tots? No, tots no. Un nen escanyolit es planta davant el
televisor (malauradament en blanc i negre, som als 80 que voleu) a
seguir les aventures de la sèrie de TV del moment: “Galactica,
estrella de combate”.
[@more@]
Apolo, Starbuck (que més
endavant coneixerem com a Fenix a “El equipo A”), Bummer, el
comandant Adama (si, el de Bonanza), Boxy, etc… es disposen a
seguir fugint per l’univers perseguits pels Cylons (un exercit de
robots tan patosos i amb una punteria tan dolenta com la de l’exercit
de droids de la Federació de comerç a la nova trilogia
de SW) i el traidor més gran a la raça humana, en
Baltar. No se sap quin és l’origen dels Cylons ni qui són.
Només que al capdamunt els mana un ésser de cap gros
enganxat una cadira elevada i i que tenen una rabia innata als humans
que ve de lluny (ningú es planteja perquè ens tenen
tanta tirria, som als 80). Tot comença quan precisament sembla
que el conflicte és apunt d’acabar. Els cylons han declarat
una tregua i estan disposats a signar la pau. O almenys això
sembla. Els humans estan més que ansiosos en firmar el que
sigui per acabar la guerra, i això ho aprofitarà
l’ambaixador i traidor Baltar per convencer la gent de les bones
intencions dels cylons. En realitat és tracta d’una trampa,
totes les “estrelles de combat” son aniquilades excepte la
Galactica i les dotze colonies humanes atacades. Els humans
supervivents fugen en una caravana de l’espai, formada per naus
civils protegides per la Galactica, a la recerca de la mítica
13ava colonia humana: la Terra.
Darrere els bastidors
L’èxit d’ Star
Wars al 1977 provoca una moda de subproductes d’space opera,
imitadors descarats de la afamada pel·lícula de George
Lucas que busquen esgarrapar una part de l’èxit del nou estil
de pel·lícules de l’espai. Raigs lasers, naus, robots
graciosos, cowboys de l’espai (alguns més que d’altres),
etc… es tornen ingredients indispensables per triomfar a l’estil
StarWars. Alguns d’aquests succedanis van triomfar raonablement, uns
altres, en canvi, no van correr la mateixa sort (Buck Rogers, els 7
magnífics de l’espai, etc… D’entre els projectes que
aconsegueixen un cert èxit hi trobem Battlestar Galactica. Amb
efectes especials i els dissenys d’alguns dels creadors de Star Wars,
John Dykstra i Ralph McQuarrie en fan un episodi pilot de 2 hores que
estrenen als cinemes amb notable èxit. La pel·lícula
estrenada al cinema formarà desprès els dos primers
episodis de la sèrie per a la televisió de Glen A.
Larson amb alguna lleugera diferencia (a la pel·lícula
el dolent Baltar es executat pels Cylons mentre que a la sèrie
el deixen viure per continuar perseguint els pobres humans).
La sèrie es va
poder veure al nostre país l’estiu del 1983 (el 1978 als
EEUU). Va durar 24 episodis (una temporada) i va ser cancel·lada.
El cost elevat dels efectes especials (tot i que es repetien amb
calçador a cada episodi) i el baix nivell dels arguments de
molts episodis van fer fracasar la sèrie. En aquesta primera
temporada els nostres herois creuen l’univers en una caravana de naus
a la recerca del planeta Terra. La cadena ABC ho va intentar un any
desprès en una 2a temporada de nom ‘Galactica 1980’ que es va
poder veure per aquí només l’episodi pilot en forma de
telefilm al cinema. Aquest cop els episodis encara eren pitjors. Dels
personatges de la sèrie original només queda el
comandant Adama. Han passat 30 anys des de la primera sèrie.
La Galactica ha arribat a la Terra i es troben un planeta en ple
segle XX que no es troba ni de bon tros preparat per a fer front als
Cylons. De moment, la Galactica es manté apart i envien als
nous guerrers protagonistes a buscar aliats entre els terrestres. Es
van fer només 10 episodis i va ser cancel·lada. Al
nostre país aquesta segona temporada no es va poder veure fins
que va arribar la televisió digital, camp abonat per a sèries
de culte. Es va emetre mitjançant el canal Calle 13. A partir
d’aquí alguna que altra pel·lícula o telefilm i
poca cosa més. Com totes aquestes sèries es va
convertir en una sèrie de culte. L’actor Richard Hatch (Apolo)
va escriure algunes noveles amb noves aventures sobre la sèrie.
I van passar els anys i
va ser cap als principis del nou segle que es van començar a
sentir rumors sobre una possible continuació de la sèrie.
De fet dues iniciatives independents optaven a continuar la sèrie.
