Ahir vaig tenir un somni ben curiós. Era a la
platja. Sostenia aigua amb les dues mans plegades. Molt angoixat,
intentava sense conseguir-ho, que no se m’escolés poc a poc per entre
els dits. Finalment s’en va anar tota i en aquest moment em vaig
despertar entresuat. Conscientment sabia que es tractava d’una
metàfora del temps. Ó més ben dit, la por al pas
inevitable del temps.
[@more@]
Reflexions sobre el temps. La percepció.
Tenim la facultat de percebre el pas del temps,
però ens veiem arrossegats inevitablement per éll, com enduts
per el corrent d’un riu. Sempre en un sol sentit, sempre cap al
futur. Tot i amb això tenim la possibilitat d’alterar involuntariament la seva
percepció. Quan estem experimentant una situació poc
agradable el temps sembla expandir-se. Els segons, els minuts es fan
eterns. En canvi, quan ho estem passant be, el temps passa volant solem dir. I
jo em pregunto, si es possible alterar la seva percepció inconscientment, potser també, podem alterar-la
voluntariament, estirant el temps com un xiclet ó
reduint-lo fins al punt de saltar d’un moment a un altre a la nostra
conveniencia. Imagineu els avantatges. Podríem passar
ràpidament per situacions desagradables o gaudir llargament de
situacions plaents.
Present imperfecte.
Segons la filosofia Yoga, el moment present, el ‘ara’, no existeix. De fet, el que percebem és el passat. Es necessita una fracció medible del temps per a que les impresions del mon exterior arribin al ull, quedin grabades en la retina i siguin transmeses pel nervi òptic fins al cervell i provoquin l’impacte necessari a la massa encefàlica i finalment rebin l’adequada interpretació que constitueix el reconeixement. És el mateix fenòmen, per be que a escala molt més petita, que experimenten els astrònoms quan observen galaxies llunyanes. El que veuen correspon a milers d’anys enrera en el temps ja que la llum tarda molt en recorre l’espai fins a la Terra. El nostre propi sol que veiem és el d’ uns minuts anteriors. Tenint en compte això no es cap disbarat afirmar que el present és una il·lusió.
