Harry Potter i els Muggles del programa de l’Antoni Bassas

Abans d’ahir, en motiu de l’estrena de Harry
Potter, el programa del matí de Catalunya Radio el van
realitzar des del cinema Coliseum de Barcelona. D’entrada m’agradaria
felicitar a l’Antoni Bassas i al seu equip pel magnific programa que
fan cada dia.

L’Antoni va preguntar als
seus col·laboradors habituals si els agradava la literatura fantàstica. No recordo els noms, això
si, la majoria eren muggles (que és com s’anomena, a Harry Potter, la gent normal que no creu en màgia) saberuts en política, economia i
altres temàtiques d’allò més
divertides. D’entrada va semblar que els hi provoqués
urticària la pregunta. Algú
va dir que ja en tenia prou amb llegir sobre altres temes més seriosos, més "madurs" vaig
interpretar. La qüestió és que no els agrada el
gènere fantàstic. Fins aquí cap problema, tothom
té els gustos que vol. El que em va cridar l’atenció va
ser el motiu que van al·legar. No els agrada perque consideren que la literatura fantàstica
és quelcom anàrquic on tot s’hi val. No puc estar més
en desacord amb aquesta afirmació. Ó en tot cas això respondria a
DOLENTA, DOLENTISSIMA literatura de gènere fantàstic
però en cap cas a la literatura fantàstica mes habitual
inclòs la de més poca qualitat
literària. Precisament és al
contrari. El fet de que en una novel·la del gènere s’hi
produeixin fets fantàstics ó apareguin éssers
imaginaris no vol dir que no hagi d’estar sotmesa
a unes determinades regles. El primer que ha de fer l’escriptor és
crear un univers coherent, un univers amb regles precises, que tot i
que no tenen perquè ser les mateixes
que a l’univers real, han de mantenir un principi de coherència
i uns límits ben definits. Aquesta és, segons el meu
parer, la gracia de tot l’invent. Aconseguir un univers fantàstic
però creïble. Aconseguir el que
s’anomena ‘suspensió de la credulitat‘. Això consisteix en
la complicitat amb el lector per a que aquest entri en el joc i no
qüestioni les regles de l’univers en que transcorre l’acció.
Precisament si no aconseguim aquest fenomen
és que no està ben feta i llavors és produeix el
que argumenten els tertulians.