Friki-història (Part II)

Els fabulosos 80.

Transcorria els anys 80. La llavor de friki ja havia estat plantada i a partir d’aquí només calia aportar-li aliment per a créixer. I l’aliment va ser subministrat en una perfecta combinació entre períodes de sequera que només feien que alimentar més la fam i subministres limitats de frikades que , famèlics, digeríem amb voracitat. Els capritxos de nen petit és convertien en desitjos impossibles d’aconseguir i amb el pas del temps, la nostra ment infantil els mitificava i els situava en el racó dels somnis.

[@more@]

Star Wars.

L’any 84, George Lucas finalitzava precipitadament la primera trilogia. Diuen que perque el fenomen anava de baixa. En realitat no estava previst que s’acabés amb el ROTJ (Return of the Jedi). Però discrepancies entre el George Lucas i Lawrence Kasdan co-guionista de ESB (Empire Strikes Back), van fer que prescindís dels seus serveis com a guionista per al ROTJ i a fe de Deu que es va notar. (Kasdan tenia pensat matar al Han Solo. Que agosarat!!! Aquesta mesura tan antipopular no és podia permetre! ara podeu entendre perque l’ESB és com és i també perque el ROTJ i la nova trilogia són com són). Tot i amb això, l’embrancida de l’ESB fou tal, que el ROTJ va funcionar per la inèrcia de l’argument, malgrat les decisions, espifiades al meu parer, del Sr. Lucas. Després del ROTJ la saga va tenir una forta implosió i va quedar tancada dins una cinta de video VHS o BETA sense més resò mediàtic, com si d’un geni tancat en una lampara es tractés, esperant que algú el deixés sortir algun dia. Esperant pacientment la seva oportunitat. I mentre, lluny de perdre força, n’anava acumulant. S’anava alimentant d’una font de poder inesgotable, el record d’infantesa dels fans que anavem creixent al mateix ritme que la nostra fam insatisfeta de més SW.

Teníem que saciar la nostra fam de StarWars amb succedanis, substitutius de menys pressupost. I d’això ja s’en van encarregar de sobres al llarg de la dècada. De fet, el fenomen StarWars va provocar la creació de tot una sèrie d’empreses en els àmbits de la imatge, so, i dels efectes especials que van facilitar la creació de tota mena de productes de ciència ficció mes o menys originals. SW va començar una industria que va anar creixent i que ara al segle XXI ha arribat a la maduresa.

Galactica, Estrella de Combate

John Dykstra de l’equip d’efectes especials de SW es buscarà la vida pel seu compte com a productor d’aquest subproducte hereu de SW. Sèrie de culte actualment. La vam poder veure un estiu dels anys 80 cada dia després del telediario a l’hora de dinar. Tot un luxe. Actualment, després de molts anys, ens arriva Galactica 2003, una sèrie remake de la dels 80 molt més ben feta que l’anterior.

V

Coktail entre la ciència-ficció i el culebrot de moda dels 80 tipus Falcon Crest. Mai fins aleshores la ciència ficció s’havia fet tan popular. Fins i tot la revista Tele-indiscreta, barreja entre revista de programació televisiva i del cor es va volcar amb V, amb abundants reportatges, pegatines, posters etc… En realitat els primers episodis que formava la 1a. temporada de la sèrie establien un paral·lelisme entre l’holocaust jueu i la invasió dels visitants extraterrestres. Eren de bastant qualitat en comparació amb els de la següent temporada, més al estil Equipo A/Falcon Crest.

La batalla de los planetas

Popularment anomenada Comando G. Manga més vell del que semblava. Dels anys 70, renovada en la fase que vam poder veure a la TVE1 amb una posta al dia més en consonància amb la moda d’SW amb un robot tipus R2D2. Van emetre 26 episodis, o sigui, una temporada, de les 2 que tenia en aquesta fase. En total hi consta d’uns 115 episodis en totes les seves èpoques.

Ulysses 31

Els caps de setmana per la tarda resultaven inoblidables perquè ens oferien les sèries més actuals (i també les úniques que podíem veure) abans de la clàssica pel·lícula de la tarde. Una d’elles va ser Ulysses 31, traslació del mite clàssic grec del viatge de l’heroi a un futur de viatges i naus interplanetàries.

Els còmics de superherois

La famosa i difunta editorial Bruguera, reina indiscutible al quiosc desde els anys 40 fins a finals dels 80, ens oferia un desgavell de còmics (abans s’anomenaven simplement tebeos) de super-herois. Episodis desordenats, trames inacabades,etc. Però això no ens treia la il·lusió de cada setmana: el tebeo que em comprava amb la paga setmanal el diumenge al matí.

L’ordinador domèstic

I va arribar l’ordinador a casa. La
joguina definitiva. Tot un nou mon potencial enorme de creació
i consolidació de frikis. Un nou medi a través del qual
t’arribava el reforç vitamínic per acabar de
convertir-me en un friki de veritat. L’ordinador significava, entre
moltes altres coses, una projecció del cinema, subcultura,
etc… i aficions frikis, traduits en aquells temps en forma de jocs
(encara quedava lluny Internet).

En el meu cas es tractava d’un
Commodore 64. Increïble però limitat i difícil
d’ampliar. I aquesta limitació obligava als dissenyadors de
jocs a exprimir-se el cervell cada cop mes. No com ara, que cada cop
que treuen un joc va acompanyat del típics requeriments de
Hardware que et forçaria a ampliar l’ordinador cada mes.

ZX Spectrum

Tweet