Avui he assistit a una conferència sobre el futur de l’exploració de Mart de la ma d’un astronauta de la NASA. Arribar a Mart en tres mesos[@more@]
L’estrella convidada era
l’astronauta Frankin Chang-Díaz, nascut a Costa Rica,
nacionalitzat als EEUU amb un curriculum més llarg que un dia
sense pa. Impressionant la quantitat de
doctorats que s’ha tret el senyor. Tants que la presentadora se li
assecava la gola de tant recitar-los sense descans. Per no esmentar la
quantitat de missions i d’hores de vol que s’ha passat en un
transbordador viatjant per l’univers (be, la estratosfera). Aquest
home és el director del centre de la NASA que està
desenvolupant un motor de propulsió de magneto-plasma molt més
eficient que els típics motors de propulsió química.
Funciona calentant el propulsant fins a convertir-lo en plasma i
utilitzar imants superconductors per
desplaçar les partícules carregades magnèticament.
Però
que és el plasma?
El plasma és el
quart estat de la matèria. Es canvia d’un estat a l’altre
aplicant temperatura. Del sòlid es passa al líquid, del
líquid al gas i del gas al plasma. El plasma es troba en estat
natural a l’univers en llocs no gaire recomanables
per visitar degut a les altíssimes temperatures:
l’interior de les estrelles. Més aprop nostre el trobem als
llamps.
La tecnologia del plasma
s’està desenvolupant a un nivell més quotidià
del que ens podem imaginar. No només serveix per fer coets
interplanetaris. Per exemple, el monitor en el qual estic escrivint
aquest text és un monitor pla de plasma. (de fet no ho és,
ni tan sols es pla, però oi que quedava bé?).
Tornant a la nau, segur
que us esteu preguntant amb quina energia calentarem el combustible
del coet (feu que sí amb el cap).
Doncs amb energia nuclear. Si, si, nuclear!!! La nau portarà
dos ó tres reactors nuclears (per allò de la
redundància: en cas de fallida que
n’hi hagi de recanvi). Però no cal que arrufeu el nas. A
l’espai no comporta cap perill mediambiental i per la tripulació
no és mes problema que la radiació solar o els rajos
còsmics. El combustible seria l’hidrogen.
Es veu que, col·locant els dipòsits
amb l’hidrogen al voltant del compartiment
de la nau, protegirà la tripulació dels efectes nocius
de la radiació còsmica (no volen tornar amb super
poders com els 4F?).
Camí
de Mart.
Esta previst emprar
aquest nou motor per anar a Mart. Utilitzant aquesta tecnologia es
tardara uns tres mesos en arribar fins al
planeta Mart en comparació amb els 8 mesos que necessitaria un
coet tradicional de combustió
química. La idea és enviar primer una nau no tripulada
que instal·larà una base
automatitzada preparada per acollir la tripulació humana que
hi anirà en la següent missió. Això no és
com anar a la lluna. Aquí s’ha de fer reserva en uns quants
mesos d’antelació. I com que és
tan lluny i costa tant als contribuents
cada viatget, es tracta de quedar-s’hi el màxim de temps fins
al punt d’establir-hi una base permanent.
Papa,
jo vull ser astronauta
Diuen que no hi ha fita
impossible i que si t’ho proposes ho pots aconseguir tot.
L’astronauta Chang afegiria amb "l’ajut de molta gent". I
"amb molt d’esforç" precisaria jo. I ell, en persona,
n’és la prova vivent. El senyor Chang de ben petit ja volia
ser astronauta. I ho va aconseguir. Algú li va preguntar que
va sentir quan va sortir a passejar per l’espai i va mirar cap a la
terra. Mentre responia se li il·luminava
el rostre (no eren els focus) i la seva mirada és perdia
més enllà d’aquest mon, segur recordant amb emoció
allò que havia vist i sentit. I havia sentit poder i al mateix
temps d’humilitat. Poder per ser on era i per veure allò que
pocs han pogut, i humilitat perquè
alhora és sentia petit, insignificant, enfrontat amb la
immensitat de l’univers. I va adquirir per
sempre més consciència planetària.
Esdevingué a partir d’aquell moment ciutadà de la
terra. I potser no hi havia lloc en el seu cor per a la vanitat
en mig d’un allau d’emocions menys terrenals (mai millor dit), però
diria jo, que també havia de sentir una profunda emoció
per haver aconseguit complir finalment el seu somni. En el fons el
senyor Chang, mentre viatjava a l’espai, també viatjava
a un lloc de l’ànima on poques persones hi poden arribar.
El lloc on es compleixen els nostres somnis.
“he
visto cosas que vosotros no creeríais. Morir estrellas y
atacar naves en llamas más allá de la Constelación
de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la
Puerta de Tannhäuser.”
Roy
Batty.
Blade
Runner
