La Jungla 4.0
Fara quasi 20 anys de 'la Jungla de Cristal'. Si, si, 20 anys!!! La primera és del 1988. Tots hem crescut. Les coses han canviat. Deixant de banda les super-fantasmades informàtiques de les quals no em molestaré en fer cap comentari (o potser sí), trobem el McClaine de sempre més perdut que un pop en un garatge enmig d'una trama super-tecnificada resolent les situacions a l'antiga 'usanza' (o sigui a cops de puny), fent la feina bruta i deixant al seu company de torn, un jove hacker (un "clon" del Neo de Matrix) ocupar-se d'interactuar amb les màquines més modernes.
[@more@]
Encara recordo el McClane de "La Jungla 2" presumint sobre la seva habilitat fent funcionar un fax. 'estamos en los 90' deia. Doncs ara som al segle XXI i la tecnologia el supera de molt. És nota que l'home és com un dinosaure en mig d'una voregin tecnològica. Ara be, el problema és que la tecnologia que ens presenta no és del segle XXI sino del XXIII com a mínim. De fet és una autèntica super-fantasmada al estil de 'operación Swordfish' o d'altres de l'estil. No, en MacClaine no encaixa en una trama així. En McClaine és un heroi del segle XX, no del segle XXI i menys de la supertecnologia impossible que ens mostren. Tot i així és el McClaine de sempre. I això es d'agrair. El dolent, però, no està a l'alçada dels seus antecessors de les anteriors parts. Sobretot els de la 1 i la 3. No té el carisma d'un Alan Rickman ('Die hard'), ni el del Jeremy Irons ("Die hard with a vengeance"). És veu un geni del crim novatillo. Sense experiència. Gairebé em fa llàstima el pobre. No sap el que se li ve a sobre enfrontat a un experimentat McClaine. Es que no veu a la fitxa del nostre heroi en quins merdés ha estat ficat?? És que no te ni sang ni malicia.
En quant al company… bé, tampoc té el carisma d'un Samuel L. Jackson, però és defensa el noi.
La resta està tot com sempre. L'humor. Les frases ocurrents. L'acció. Els forats dels ascensors. Els agents incompetents (no tants com a les altres parts).
A destacar el element friki que no es trobava en altres parts. Les figuretes que tenia el hacker a la seva habitació. de X-Men, El Spawn que destrossa en McClaine, la Visión, el Terminator etc…
Fixeu-vos també en l'aparició estelar d'en Kevin Smith (veure el meu post anterior sobre en Kevin Smith) fent el paper del 'Brujo'. Tot un superhacker a la seva 'cova', rodejat de posters i merchandising de tota mena, però sobretot d'Star Wars.
També fixeu-vos en l'agent de color Chuck Summer ("Tim Russ") que no és altre que en Tuvok d'Star Trek:Voyager.
En definitiva, solucions del segle passat a problemes del futur. Un personatge del segle XX inmers en un thriller exageradament hiper-tecnològic d'una època que ja no és la seva ni tampoc correspon a la realitat d'avui. Si haguessin rebaixat el nivell de fantasmada informàtica tampoc s'hagués vist tanta la diferència i en McClaine no es veuria tant fora de joc. Tot i això no se'n amaguen sino que juguen amb aquest contrast generacional amb el seu company. De totes maneres, si aconsegueixes abstraure't i no penses gaire en el tema informàtic, la pel·lícula resulta força entretinguda del principi a la fi.
