El col·leccionisme de DVDs

[@more@]

El cas és que quan
van proliferar els videos VHS, (ja semblo un padrí), va començar la falera per
col·leccionar pel·lícules i grabar-les de la TV en aquest arcaic sistema. Em
recordo apretant la pausa del video quan hi havien anuncis amb la màxima
precisió possible que l’aparell permetia, per tal de continuar grabant un cop
reemprenguessin la pel·lícula amb el, de vegades en va, intent de deixar una
pel·lícula grabada el més perfecta possible. Em recordo esclau de la TV,
esperant amb ansia aquell episodi setmanal per poder grabar-lo, no ja per
veure’l només, sino per a conservar-lo en la meva col·lecció.

Col·lecció que va
creixer amb desmesura, i que quan ja estava gairebé completa, un bon dia… va
morir, en apareixer el somni de tot col·leccionista: el DVD. Tanta feinada per
no res, podeu pensar, però ara, vist desde la distancia, penso que l’objectiu
dels viatges no és només assolir un destí sino el procés del viatge en si. Almenys
m’havia divertit.

El DVD: El format
del futur…passat

Aleshores, comencen
a apareixer, primer en compta-gotes i amb tota la cautela del món, pel·lícules
en format DVD. Caríssimes. D’altra banda, pel·lícules de poc caché. Els
grans clàssics (Star Wars, Indiana Jones,…) que poden donar l’empenta
final per a establir el DVD com a format es fan esperar i desitjar. Han de ser,
nous films de culte (Matrix) qui
definitivament apostin pel nou format. Finalment en poc temps apareixen
infinitat de títols en DVD a preus cada cop més assequibles. I ara, avui, em
trobo amb una col·lecció ingent de DVDs. Realment, el fet que el format DVD
sigui físicament bastant més resistent que el VHS no importa. I no importa
perque molt abans de que el temps i l’univers comencin a destruir-los,
mitjançant ves a saber quins procesos degeneratius, ja haurà vist la llum un altre
sistema que està destinat a substituir el DVD. I això ja es aquí. Ben aviat
parlarem del DVD com d’un sistema d’enmagatzematge del passat.

El futur que ja es
aquí.

Doncs ja està aquí
els nous sistemes d’enmagatzematge òptic. Segueixen essent discs compactes, i
la única diferència rau en l’augment substancial de la seva capacitat.

I atenció, senyores
i senyors, benvinguts al combat del segle. D’una banda, amb 25Gb (54Gb de doble
capa) de pur múscul, Blu-ray!!!!, el
noi de Sony i Philips!!!, que s’enfrontarà, pel títol de campió dels sistemes
de video, contra els 15Gb (30Gb de doble capa i 45Gb de triple capa) de poder
del HD DVD de Microsoft i d’altres.

Amb aquesta
capacitat algú s’imaginarà que podrem veure temporades senceres de la nostra
sèrie de TV preferida o fins i tot, sèries senceres en un sol disc. No s’hi
jugueu ni un pesol. L’augment de capacitat està destinat al augment de la
qualitat no al nombre d’hores. Està previst 4 Hores de reproducció en un disc
de capa simple i 8 en un de capa doble.

La idea és
proporcionar un sistema d’enmagatzematge per a pel·lícules d’alta definició
(High Definition). L’Alta definició consisteix en augmentar la resolució del
video, que si ara en un DVD es de 720×480, en els nous sistemes seria de
1920×1080. A més resolució, més espai de memoria ocupa una pel·lícula, per tant
més capacitat requereix el disc. Els nous sistemes utilitzen un laser de menor
longitut d’ona que permet llegir i utilitzar una unitat d’enmagatzematge més
petita.

L’Alta Definició
però, per a ser disfrutada en tot el seu abast, requereix d’un aparell de
televisió adaptat al nou sistema. Darrerament es poden veure aparells amb el
logotip HDReady. Aquest logotip indica que l’aparell compleix un cert standard
acordat o que es troba dins el marge d’standard aprovat. Ara bé, aquest
standard no garantitza que es pugui disfrutar al 100% de les propietats de la
HD, doncs l’standard no especifica res sobre l’Audio ni exigeix que el
televisor disposi d’un conector que proporciona tots els formats d’audio i
video que proporciona el Blu-ray o el HD DVD.

Tweet