Aneu amb compte amb els storytellers!!!

Existeix una espècie d’èssers, que viuen entre nosaltres els humans, amb el poder ó la facultat d’influir ó manipular (parlant en plata menjar el tarro) les idees de la gent. Els trobem entre els periodistes, presentadors de televisió i radio, personatges mediàtics ó be són polítics, gurús religiosos, profetes, etc…. Han representat al llarg de la història de la humanitat una plaga i actualment encara ho són, i malauradament en el futur també ho seran.

[@more@]

El terme storyteller (conta-contes) el vaig sentir per primer cop en una conferència, que no oblidaré mai, de l’escriptor Orson Scott Card (autor de ‘El juego de Ender’). Va ser en motiu d’una convenció de ciència-ficció a Mataró farà uns quants anys. L’escriptor, en un discurs allunyat de la ciència ficció, ens advertia del perill que suposen els creadors d’històries o mentides que actuen de mala fe en benefici propi.

Recordo que ens va posar com a exemple del poder dels personatges que ell anomenava storytellers, com a causa de la guerra dels Balcans. I es que un d’aquests va posar una comunitat en contra de l’altra per aconseguir el seu propi poder, convencent als uns de lo dolents que eren els altres i fent-los culpables dels seus problemes. Malauradament l’actualitat de molt aprop i de no tan aprop s’entesta en recordar-me aquest missatge. I es que els storytellers (m’agrada el nom en anglés, sona a novel·la d’Stephen King) tenen, com tot èsser, un gran poder, que es pot usar per al be o per al mal. Ja ho deia el nostre (seu) amic i vei Spiderman: un gran poder comporta una gran responsabilitat. El seu poder consisteix en la facultat d’influir en la gent, i doncs, la gent s’els escolta i els segueix. Aquest és el seu poder. D’storytellers n’hi han i n’hi han hagut amb més ó menys força, igual que els huracans, més o menys perillosos. En una escala de l’1 al 6, podriem trobar al cap d’amunt un Jesucrist (que va influir en tota una civilització) ó un Hitler (que va convencer tot un pais) per exemple. D’un abast més local, trobem alguns periodistes i alguns polítics, que creient-se en possessió de la veritat absoluta, s’autoimposen la missió, com si d’un mandat diví es tractés, d’èsser baluard de les seves idees i salvadors de la civilització tal i com la conèixen.

Hi ha storytellers que obtenen el seu poder d’influència artificialment (al igual que els superdolents dels còmics que intenten sustituir, mitjançant tota mena d’artilugis o gadgets, els poders que altres tenen innats o adquirits de forma natural), degut a la posició mediàtica que ocupen, probablement han estat elevats a un punt estratègic per algun poder ocult (ó no tant ocult), com si d’una peça de la gran partida d’escacs pel poder es tractés. La posició de prestigi i no el seu poder de convicció, predisposa a la gent a escoltar-se’ls i les seves paraules adquereixen el valor afegit de la credibilitat. Aquests solen barrejar-se entre periodistes ó presentadors de radio i/o televisió. Però compte, no per aquest fet són menys perillosos. La quantitat d’odi que acostumen a generar es considerable.

D’altra banda, hi ha storytellers fanàtics i storytellers dolents. La diferència rau en que els fanàtics es creuen les seves propies històries i els dolents no. Sense ànims de cap justificació, els fanàtics en el fons actuen segons les seves pròpies conviccions, equivocades o no. En canvi, els altres difonen idées, creencies sense ni tan sols creure-hi, amb l’únic objectiu de manipular la gent per als seus fins, que acostuma a ser la consecució del poder. Aquest grup està format per polítics sense escrúpols.

Però com ens podem defendre de la seva influència? Primer que res amb sentit comú que és el més comú dels sentits. Segon, amb criteri propi fent ús del lliure pensament. I tercer, amb informació contrastada. Emprant aquestes armes els podreu identificar entre nosaltres i un cop desenmascarats ja no ens poden influenciar.

Així doncs, esteu avisats. Són ben aprop i per tot arreu, si pareu atenció els veureu….