L’O’brien ha tingut un accident amb uns isotops radiactius i a causa d’una perturbació espai-temporal que volta per allí, te la oportuna costum de moure’s cap endavant en el temps unes hores, just el dia en que s’encaparra en morir-se uns quants cops. Els seus viatges temporals li permeten evitar les seves successives morts i adelantar-se als aconteixements que posen en perill fins i tot a l’estació. I es que mentrestant han vingut un parell de romulans a la estació que volen mes dades sobre el perill que suposa el Domini procedent de l’altre costat del forat de cuc. Fins i tot posen en dubte la confiança en l’Odo.
[@more@]
L’episodi té ingredients de tot tipus, romulans, klingons, viatges temporals, l’estació en perill, etc…Es un episodi que enganxa. L’ùnic que se li pot retreure son els oportuns viatges del O’brian que casualment es donen just abans de que es posi en perill la seva vida. Això dels viatges temporals sempre resulta fascinant i tot i que no s’acostuma a veure massa innovacions en el tema, en aquest episodi trobem una solució que no havia vist en cap altra sèrie/pel·lícula. I es que l’Obrien que retorna del futur no es el que havia marxat sino el seu homònim de 5 hores mes endavant.
