Davant el convencionalisme i l’americanisme que imperen en el cinema actual on fan pel·lícules com a xurros, totes amb el mateix motlle, resulta refrescant qualsevol altra cosa procedent d’altres industries per sol fet de ser diferent. Aquest es el cas d’aquest producte del cinema fantàstic de la mare Rusia.
[@more@]La idea del argument no està mal, resulta que hi va haver una lluita universal entre el be i el mal per influir en l’home, però com cap dels dos bandos guanyava, van arribar a un acord de no intromissió en els afers de l’home i que pogués escollir per ell solet si portar-se be o malament. Llavors es forma la guardia de la nit i la guardia del dia, que tenen com a missió controlar que cap d’ambdos bandos incompleixin el pacte. Resulta que hi ha gent normal i gent que no es tan normal i que descobreix que pertany a los Otros (no els de l’Amenabar si no ‘otros’). Un cop veus que no ets un humà del ‘monton’ llavors has d’escollir el teu bandol.
La manera en que s’explica tot això no es pas convencional, sino que resulta un pel massa psicodèlica, plena d’efectes d’imatge, d’anades d’olla, de visions paranoides del protagonista. Excessiu per al meus ulls, no calia tant, ja hem entès que dominen el tema de jugar amb la imatge, Suposo que es tracta d’un intent d’igualar-se amb les produccions de Hollywood, però mes que igualar-se, es passen de rosca. Escessiu abús de primers plans, no gaire agradables per cert. L’alicient radica en que com no es una pel·lícula convencional el final pot resultar imprevisible, sense que s’hagi d’ajustar als canons mes conservadors i tradicionals del cinema de Fast Food americà. Jo valoro l’intent de fer una pel·lícula amb cara i ulls, amb estil propi, i sota aquest punt de vista me l’he mirat. Amb un xic més de moderació la segona part pot estar millor. Alerta als ulls acostumats al cinema mes comercial, els pot semblar un bodrio.
