El codi Da Vinci

El globus inflat per
tothom ja ha arribat a les pantalles i s’ha desinflat fins i tot
abans de l’estrena. Ja fa uns dies que sentíem com els crítics
de Cannes havien rebut amb rebuig i riure la pel·lícula
en la seva estrena avançada, lo qual ja no presagiava res de
bo.

(curiós cartell publicitari, sembla el d’una història d’amor)

[@more@]

Realment m’ha semblat una
pel·lícula gairebé de sèrie B, sols
salvada pel marc incomparable del Louvre i l’actuació de
l’incombustible de l’Ian McKellen. La resta un simple bla,bla,bla
que es limita a reproduir les escenes que trobem al llibre. Realment
la novela tampoc posava massa fàcil l’adaptació, ja
que, més important que la poca part d’acció trobem tot
un seguit d’exposicions sobre hipòtesis i contra-hipòtesis
difícil de traslladar a la gran pantalla. A més, Ian
McKellen apart, la resta del casting el trobo inadequat. El senyor
Tom Hanks no el veig en el paper i la Audrey Tautou encara menys
(sembla que porti peluca). Semblen pare i filla més que cap
altra cosa. El film dura 2 hores i mitja; fa molt de temps que
vaig llegir el llibre (abans de que es convertís en un
best-seller) i ja no recordava qui era el personatge que s’amagava
sota el sobrenom de ‘el mestre‘. Això va mantenir una
mica l’intriga, però si tens fresca la novel·la
intueixo que ha de resultar bastant pesada la pel·lícula.

Tweet