DOOM

Publicat el 14 gener 2006 per ciwoc

Aquesta pel·lícula
arriva massa tard. Primer perquè el videojoc en que està
basada ja fa anys que volta per aquests mons de frikis i segón
perquè l’han volgut fer a l’estil marines de l’espai que ja fa anys que ha estat de sobres explotat.

[@more@]

Aquest format ja es pot
dir que constitueix un subgènere dins del cinèma de
ciència ficció/acció de la darrera dècada.
Totes segueixen mes o menys el mateix patró:

  • Equip de marines
    super-durs, entre els quals hi ha sempre una dona menys femenina que
    la Carmen de Mairena i un home de color com a mínim, al que
    per cert sempre eliminen.

  • Instal·lacions
    de civils amb les quals s’ha perdut el contacte.

  • Son enviats a
    investigar que ha passat.

  • Les instal·lacions
    pertanyen a una empresa/corporació/govern ultrapoderosa amb
    molt pocs escrúpols

  • S’hi està
    duent a terme experiments del tot poc ètics,il·legals
    i perillosos, de caràcter genètic, bacteriològic
    o químic.

  • L’equip de marines
    son uns ‘mandaos’ que no tenen ni p. idea de que s’hi està
    duent a terme allí.

  • Sempre hi ha un
    civil que acompanya l’equip de marines que es dedica a defensar els
    interessos de la seva empresa per sobre de qualsevol altra
    consideració com ara la seguretat dels marines o la seva
    propia.

  • Allí trobaràn
    aliens/zombies/mutants que els superen en velocitat/numero/força
    i que els acompanya sempre una facilitat de contagi amb lo qual
    molts membres de l’equip sempre acaben transformant-se o
    contagiant-se.

  • Sempre hi ha un paio
    que els controla desde una cònsola on tenim una pantalleta
    per cada membre de l’equip on pot veure les seves constants vitals i
    veu la imatge que transmet la mini-càmara que porta cada
    marine al casc.

Si no vaig errat (i si no que algú em corregeixi) la precursora d’aquest format va ser Aliens (1986) de James Cameron, la segona
part del gran èxit de terror, Alien del Ridley Scott. Qui diu que segones
parts mai son bones. Aquesta va resultar una gran segona part, que lluny de ser una burda imitació de la seva antecesora, es constitueix com un film amb personalitat pròpia amb un estil completament diferent, fins al punt que va iniciar la moda dels
marines de l’espai donant origen a no poques imitacions.
El grup de marines tornava a la colonia humana instal·lada al planeta d’on havia sortit el primer alien, amb l’objectiu d’averiguar perquè havien perdut contacte amb els colons. La companyia ó el seu representant però, tenien altres intencions més lucratives respecte els aliens: controlar-los per utilitzar-los com una arma bacteriològica. La Ripley es veu atrapada en el malson del qual ja havia fugit amb èxit, rodejada d’un grapat de marines que no s’imaginen ni de lluny la magnitut del perill al qual s’enfrontaran.
Resident evil.
Una altra adaptació d’un joc d’ordinador realitzada a l’estil marines-de-l’espai. Aquest cop l’acció es situa a la terra. A sota terra. Unes instal·lacions de la companyia Umbrella on es duen a terme investigacions amb armes bacteorològiques queden aillades quan l’ordinador central declara la quarentena. Evidentment un grup de "marines" hi entrarà per averiguar que ha passat. Casualment el protagonista també és femení, la Ripley de torn és la Mila Jovovich. Enlloc d’aliens parasitosos, aquí trobem zombies que contagien mosseganti. Aquí qui s’encarrega de procurar pels interesos de l’empresa és la intel·ligència artificial de l’ordinador central.
Blade II
El nostre heroi s’unirà en aquesta ocasió a un grup de vampirs "marines" que entraran a les clavegueres a caçar vampirs mutants. Curiosa combinació de pel·lícula a l’estil Blade amb l’element de l’equip de forces especials.

En definitiva, DOOM segueix el patró descrit anteriorment, igual que les seves predecesores, fil per randa amb molt poques novetats. El problema és que la fòrmula està més que esgotada. Clar que tampoc no ens hem d’esquinçar les vestimentes al cap i a la fi només es tracta de l’adaptació d’un videojoc.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a DOOM

  1. Professor Bacteri diu:
    19 gener 2006 a les 22:35

    Aquest parell de mestresses són dos dels models
    d’un llibre ximplet, friqui i de ciència-ficció.
    Mes dades a:
    http://www.gontxarova.com

Els comentaris estan tancats.