El cap O’brien de l’univers paral·lel segresta al Sisko i se l’emporta al seu univers. Preten que el Sisko continui la missió del seu homònim de l’univers paral·lel, que ha estat mort en combat. Allí, els habitants de la Terra son esclavitzats per l’aliança Kardassiana-Klingon-Bajor i la que fou dona del Sisko col·labora amb l’aliança en la creació d’un aparell que posarà en perill a la resistencia terrestre. La missió del Sisko es convence la seva dona de que s’uneixi a la resistencia o serà eliminada per la resistència.
[@more@]
Aquest és un altre episodi dels que podem anomenar ja de l’univers paral·lel d’Star Trek. Aquest recurs també el podem trobar a la sèrie Stargate-SG1, on un aparell alienígena permet travessar d’un univers a l’altre, curiosament un mirall. En l’altre univers de Stargate igualment la història segueix un curs lleugerament diferent, tot i que molt semblant, les relacions entre els personatges estan alterades. Doncs bé, igual que aquí, al llarg de la sèrie d’Stargate hi han episodis en els que aquest univers paral·lel s’interrelaciona amb l’univers normal provocant situacions curioses.
En el cas d’Star Trek, la cosa ve de lluny. Concretament de la sèrie clàssica, de l’episodi ‘Mirror, mirror’ . En aquest episodi, un error del transportador envia el capità Kirk a un univers paral·lel, en el que tot es igual però alhora tot es diferent. En aquest univers, la federació no es una organització amicable sino un imperi conqueridor, tirà i expansionista que no va en só de pau precisament per la Galaxia. Concretament a la nau Enterprise reina la mes absoluta tirania del capità i es succeeixen les traicions per obtenir el poder al mes pur estil de l’imperi Romà. La intervenció del Kirk, però, canvia aparentment lleugerament les coses. I es que fa veure a l’Spock (aquí amb barba i encara mes cara de dolent) que hi han altres maneres de fer les coses. I es que l’Spock és l’Spock sigui l’univers que sigui.
Tornant a Deep Space 9, en l’episodi anterior ‘Crossover’ es recupera el tema de l’univers paral·lel. En aquest episodi, el Bashir i la Kira van a parar a aquest univers. Expliquen que la intervenció d’en Kirk van fer que l’Spock es fiqués a canviar massa coses, provocant que l’imperi s’afeblis massa per lluitar contra l’aliança Klingon-Kardassia i convertint els humans en esclaus. Novament, els visitants tornen a influir, generant la creació d’una resistencia humana en contra dels Klingons-Kardassians.
Doncs bé, on volia arrivar, en aquest episodi torna l’univers paral·lel. La veritat és que aquests episodis resulten refrescants i fins i tot alliberadors. Es poden permetre el luxe de canviar els rols dels personatges lo qual aporta un toc de frescura a una sèrie bastant limitada creativament per les regles preestablertes de la franquicia. I es que, deu resultar per als actors un exercici interessant això de canviar el caràcter del seu personatge. Tot plegat resulta divertit. En aquest cas es el Sisko qui té que viatjar a aquest univers i trobar-se amb la seva dona que recordem es morta en l’univers normal i aquí encara viu. Em preguntava mentres mirava l’episodi, si al final no seria massa temptador per a ell la possibilitat de quedar-se en aquest univers per poder recuperar la seva dona. Però ell, torna per on ha vingut, si senyor, amb un parell d’ous. I es que s’ha de tenir les idees molt clares, com ja l’hi explica l’Obrien, sembla la seva dona, olora com la seva dona, però no ho es. No és la seva dona. M’imagino el que deu passar pel cap del Sisko mentres es despedeix. Repetint-se mentalment per tal de convencer-se a éll mateix de que no l’està cagant: ‘no és la meva dona, la meva dona és morta…’ . Tot i això, em pregunto si en un futur de la sèrie no es podrà tornar a plantejar-se aquest dilema que pot donar molt de sí.
