La clau del Mal

La llave del mal

[@more@]

Com diu la dita popular la curiositat va matar el gat.
I això es exactament el que vol demostrar aquesta pel·lícula (com gairebé totes
les de terror). Clar que enlloc d’un gat es tracta de la Kate Hudson. I això li
passa per ficar-se on no li demanen. Clar, la pobra te la mala sort d’arrosegar
pel mon la seva culpa de com va tractar (o millor dit no va tractar) al seu
pare i es dedica a cuidar homes grans com ara el John Hurt. El pobre,
maltractat com a actor, amb uns diàlegs impresionants (representa que ha patit
una embolia i no pot dir ni faba), viu (o sobreviu) amb la malparida de la seva
dona en una casa mes antiga que les del canyeret, cap al sur dels EEUU, si on
només hi han pantans amb cocodrils, descendents d’esclaus que practiquen el vudú
o el hudú que diuen al film(desconeixia que existia la variant
andalussa). Un incís, amb el pas de l’huracà Katrina, allí ja no hi deu quedar
ni casa, ni clau del mal ni res. Així que la nostra protagonista, que no sap
que fotre, amb lo bona que està, no se li acut res mes que anar a treballar al
lloc mes infumable de la terra. I es que ja son ganes!!. I a sobre, com la
xiqueta sembla que s’aborreix, es fot a tafanejar per allí. Aixó si, es la
protagonista absoluta de la pel·lícula, clar que en mig de tanta lletjor, es
gratificant veure-la a ella, llastima que se’ls acudeixi de treure tots els
miralls de la casa. Tot i així, la pel·lícula entreté, (igual que el libro
gordo de Petete) i fins i tot m’atreviria a dir que la vaig trobar bastant
correcta i digna. Es mou entre el terror i el suspens sense necessitar
d’efectes especials, massa hiperutilitzats en els temps que corren.

Tweet