Next i els límits

Si llegís aquest post el protagonista de la pel·lícula 'Next' ja sabria com acaba, doncs té la habilitat de veure el futur però només 2 minuts endavant. Suficient com per a tenir un avantatge considerable.

Però com el futur pot canviar, el paio veu totes les combinacions possibles. El que em pregunto és que passa amb el temps mentrestant el qual està prenent consciència de les múltiples possibilitats?, ó es que ho sap instantàniament? Es menyspreable aquest espai de temps? Perquè si no, mentre esta pensant el que passarà en els propers 2 minuts, ja haurien passat!!. Bé potser només resultaria un problema per a mi perquè com em diuen sovint, soc incapaç de pensar amb dues coses alhora (en descàrrec meu diuen que és una limitació masculina).

 

Deixant de banda aquestes fissures el problema que trobo en aquests tipus de films es que forcen al màxim les condicions dels poders per a adequar-los al guió.

 

M'explicaré… (com deia aquell)

La regla d'or d'aquests films és que tot poder ha de tenir uns límits. Tot superheroi u organització ha de tenir un punt feble, un talò d'Aquiles, altrament el superheroi en qüestió resoldria el problema amb extrema facilitat i el film perdria tota emoció. Per exemple, Superman, el superheroi més poderós que s'ha vist mai, té com a punt feble la famosa kriptonita.,Tot i així es massa poderós. Segur que provoca forts maldecaps als guionistes per trobar un supervillà prou poderós com per fer-li front amb certes garanties d'èxit.En altres superherois com l'Spiderman, el punt feble són la seva identitat secreta i de rebot els éssers estimats (a part de la seva força limitada dins un cert ordre). Punt feble que no dubten en utilitzar els seus enemics per posar-lo en un compromís.

 

Els enginys extraordinaris també tenen les seves limitacions. El cotxe de "Back to the Future" funciona amb una carrega de plutoni per viatge (almenys a la primera part). Els teletransports d'Star Trek no tenen un abast infinit i solen ser bastant sensibles a les perturbacions electromagnètiques de l'atmosfera del planeta on baixen (el que provoca més d'una excusa de guió). Els personatges hologràfics de la mateixa sèrie no poden sortir de la sala de simulacions (normalment), etc…

 

 És normal que la tecnologia tingui les seves limitacions. I on sobretot ha de quedar clar quines són, és en la tecnologia per viatjar en el temps. El viatge en el temps és un tema sobre el que s'ha escrit molt però que no te unes regles pre-establertes clares. Mes o menys, es pot establir una base en funció d'una certa coherència però mes enllà no hi ha res, quedant bona part al lliure arbitri del escriptor/guionista. És aquí on es corre el perill de que resultin bastant postisses algunes directrius imposades no per un criteri pseudo-científic, sino per necessitats del guió. Per exemple, a Deja Vu, la màquina del temps només permet veure fins a 4 dies en el passat. La justificació és la limitació d'energia que suposa. Limitació que més endavant es salten al enviar al passat al Denzel Washington però que quan convé  va de perles per al guió. Igualment a 'Next' la limitació que te el protagonista de veure fins a 2 minuts en el futur resulta molt convenient. El problema és que hi han més condicionants i expansions que resulten convenients. Resulta que només pot veure el futur que l'afecta a ell. A però quan afecta a la seva estimada resulta que pot veure molt més que 2 minuts. Quina casualitat.

Ah, m'oblidava, Next és l'enèsim film basat en un conte de Philip K. Dick que es titula "The Golden Man". Títol molt encertat per cert, doncs ell si que està resultant ser un veritable "Golden Man" per al cinema. I és que l'home feia uns contes que resulten molt atractius per a una colla de guionistes mancats d'idees. Altres adaptacions van ser, "A Scanner Darkly", "pay check", "Minority Report", "Infiltrado", "Desafio Total", "Screamers", "Blade Runner".