Amics meus, un procés d'aquests d'oposicions llarg, traumàtic i en el que ni tan sols avui ha esclatat en la virulencia de la batalla final, m'esta impedint escriure amb l'assiduitat que m'agradaria.
[@more@]
Ja han transcorregut molts mesos des que vaig retirar-me a les sombres per dedicar-me a l'estudi i a la meditació més profunda i així que res interferís (ni tan sols aquest blog) en el procés gairebé místic. És per aquest motiu que els darrers posts que he penjat són més audiovisuals que res. Només vull dir, que és comença a veure un far en la foscor més negra que anuncía la fi de la guerra. Com si del Ull de Sauron es tractés s'acosta l'hora de la batalla final. L'hora de la veritat. I desprès, com tota pel·lícula de l'estil, la victoria o la derrota. Sigui com sigui, la tornada a la vida normal. Tornaré a escriure, tornaré a viure, Tornaré… victoriós espero.
Que així siga, doncs.